Funció objetctiu i criteri interpretatiu

En l’àmbit de les matemàtiques, la funció objectiu és aquella que s’optimitza, ja sigui maximitzant o minimitzant el seu resultat d’acord amb unes certes condicions. Dit d’un mode més senzill, l’opció més fàcil entre les múltiples i plausibles.

Si ho traslladem a la nostra labor com a directors i directores es tractaria d’extreure de totes les possibilitats possibles, de la combinatòria de factors, de l’encreuament de coordenades entre dinàmica i agògica, afinació natural i temperada, factor d’empastament i articulació, etc. l’òptima opció per a un ulterior impacte emocional tant en els músics com en el públic. Matemàticament parlaríem de permutacions, en música de múltiples sensacions de les quals una és la millor.

La cerca d’una interpretació significativa és l’Arcàdia de tot director o directora de Banda. La nostra labor no és una altra que compartir el nostre criteri interpretatiu substanciat en un argument lloable i uns contorns lògics tant des del punt de vista de l’execució instrumental com de l’emocional. El primer al·ludeix directament al compromís personal que el músic té per a donar el millor de si mateix. El segon depèn de la nostra capacitat comunicativa per a, si no convèncer, justificar el perquè de l’elecció entre totes les possibilitats.

La nostra educació sentimental a través de la música és fonamental així com la transmissió que d’aquesta fem als músics que sota la nostra batuta combreguen amb la música que els proposem. És habitual que el director o directora viatge cap a un lloc secret de les seves pròpies emocions, això és, que s’allunyi tant de la partitura com dels músics. Com a intèrprets el nostre repte no és aconseguir un estat *egoico d’emoció sinó de sostreure de la partitura allò que el compositor o compositora va traduir en forma de signes llegibles més enllà del seu temps present. Acostar-nos, atès que mai arribarem a un coneixement profund de la persona, al seu entorn *psico-socioeconòmic, fer un estudi comparatiu de la seva obra, relacionar-la amb les seves lectures, contrastar amb el seu entorn (si el compositor o compositora són actuals i són accessibles)… tot això configurarà l’al·ludit criteri interpretatiu que s’erigirà per l’ocurrència basada en l’opinió i el gust personal.

Els directors i directores, com qualsevol altre intèrpret, no som mers traductors ni tampoc ens podem permetre enarborar una idea subjectiva de l’art sonor. Som, potser, els responsables de rescatar, revelar i, sobretot, ressuscitar les eventuals emocions que algú per sobre de la nostra voluntat, del nostre capritx i del nostre ego. La veritable funció objectiu resideix en el coneixement profund de la partitura i els seus contorns. Només així podem aconseguir la veritable emoció.

*****************

L’Escola de Direcció de Badalona té com a objectiu formar a directors i directores en el pensament musical crític, en les destreses tècniques i expressives per al seu desenvolupament i en el coneixement profund dels processos en la didàctica d’assaig. Ja t’hi pots matricular.